Esports‎ > ‎Notícies Esports‎ > ‎

La Santíssima Trinitat

30 de nov. 2010, 23:00 publicada per Alt Empordà
Xavi, Messi i Iniesta recullen el saber enciclopèdic del Barça
Qualsevol de tots tres és digne d'erigir-se en el guanyador de la Pilota d'Or
Cadascun d'ells, en el seu registre, engloba la màgia del futbol total
El Barça va fer un recital de joc contra el Madrid. Més enllà de la brutal golejada quedarà als paladars dels gurmets futbolístics la manera com es va gestar. Un estil propi, una manera de jugar que va ser seguida per més de 400 milions d'espectadors. Un escenari global que es va convertir en el millor aparador per al Barça. L'equip de Pep Guardiola està assolint cotes majúscules d'excel·lència esportiva. Un joc superlatiu només a l'altura d'equips mítics, de conjunts de llegenda que han gravat amb lletres d'or la seva trajectòria. El Barça del tècnic de Santpedor està fent el camí ascendent per convertir-se en una referència mundial. Ja ho era, però ara està obrint la porta de l'Olimp per assolir la categoria d'equip diví.

La força del Barça rau en el seu estil. La proposta futbolística no es discuteix, es paeix al llarg d'anys de formació a la Masia. S'aprèn a orquestrar el joc circulatori i de triangulació que enfonsa els rivals en un estat oníric. Un llegat que beu de les fonts del francès Albert Batteux i de Rinus Michels. Un testimoni que va agafar Johan Cruyff i el seu inseparable Carles Rexach per escriure el pròleg d'aquest Barça postmodern. El conjunt de Cruyff va ser el compendi bàsic que va ficar a la seva motxilla de coneixements Pep Guardiola. Era el full de ruta a seguir. Sobre aquests ferms fonaments va anar construint la catedral actual i buscant complicitats entre els seus jugadors. El de Santpedor agafava les regnes del Barça l'estiu del 2008. La seva primera missió va ser destriar el gra de la palla. Va prescindir de Ronaldinho i Deco, també ho va voler fer amb Eto'o, a qui va acomiadar un any més tard per la famosa falta de feeling. Més enllà d'aquesta primera lectura superficial, Pep Guardiola buscava compromís i motivació total amb el projecte. No tenia esma per gastar energies barallant-se amb jugadors indisciplinats, desorganitzats i més pendents del que passa fora del rectangle de joc. Necessitava professionals íntegres i, coneixedor com és del club, jugadors de planter. La victòria d'Espanya en l'Eurocopa li va donar el primer indici per saber amb qui podia comptar. Allà van brillar amb lluny pròpia Andrés Iniesta i Xavi Hernández. El terrassenc va ser escollit millor jugador del campionat. Hi ha un abans i un després per a Xavi en aquella Eurocopa. Fins llavors, el mig havia estat un bon jugador, però a partir d'aquell campionat de seleccions va fer una metamorfosi cap a un futbolista excepcional. Únic i inimitable. El millor guardià de les essències del joc blaugrana. Guardiola ho sabia. «Ja tinc els cracks a casa, no necessitem fitxar», va dir en la seva presentació com a tècnic. Era ben cert. Xavi és des de llavors el seu general dins del camp. El far i la brúixola del joc blaugrana, però amb el temps s'ha convertit en un GPS modern que funciona de memòria combinant les voltetes màgiques amb una visió perifèrica que ja voldrien molts membres del regne animal per fugir dels depredadors.
En la nòmina de cracks de Guardiola també hi havia Iniesta. L'home dels gols importants. Don Andrés és, després del Quixot, el manxec més conegut i universal. El seu gol a Stamford Bridge i el de la final del mundial de Sud-àfrica són un magnífic tast del seu oportunisme golejador. Al marge d'això, és el millor futbolista del món en conducció de pilota. Amant dels driblatges impossibles ha fet de les croquetes al més pur estil de Michael Laudrup una quotidianitat rutinària com les paelles dels dijous als restaurants. Ancorat en el seu aire tímid es transforma dins del terreny de joc i es coordina com el millor soci de Xavi a la medul·lar.

En aquest triangle perfecte no hi podia faltar Lionel Messi. L'argentí és la punta de l'iceberg del joc blaugrana. L'executor mortífer, insaciable, la gota malaia que va trencant fronteres amb la precisió d'un cirurgià plàstic. I és que Xavi, Iniesta i Messi han canviat la imatge del Barça en dos anys i mig. Han convertit l'equip de Rijkaard, un bon equip amb falta de disciplina, en una trituradora llegendària. Sense desmerèixer la resta dels actors que formen la plantilla blaugrana Xavi, Iniesta i Messi són la Santíssima Trinitat del Barça. La Santíssima Trinitat és Déu, d'acord amb els ensenyaments de l'Església cristiana. Aquesta doctrina estableix que Déu és una sola substància que existeix simultàniament en tres persones distintes: el Pare, el Fill (Jesucrist) i l'Esperit Sant. Doncs al Barça passa el mateix. El joc dels catalans no s'entén sense la participació de tots tres. Ells són els posseïdors de l'essència llegendària blaugrana, els gestors del millor futbol que es pot veure arreu del món. Ara que s'està a l'avantsala d'atorgar la Pilota d'Or qualsevol dels nostres tres protagonistes seria un gran guanyador. L'handicap és que aquest premi és individual i només pot recaure en una persona, però el més just seria repartir un bocinet a tots tres i transformar el premi en un homenatge col·lectiu al Barça. Un somni impossible. Ara només queda conformar-se amb què el premi recaigui en un d'ells.

El joc no s'entén sense la participació de tots tres. Ells són els posseïdors de l'essència blaugrana

Haurien de rebre tots tres un bocinet de la Pilota d'Or, un somni impossible en un guardó individual


Comments