Música‎ > ‎Notícies Música‎ > ‎

Els Amics de les Arts: ´Vivim un somni català´

7 de febr. 2011, 9:50 publicada per Alt Empordà   [ actualitzat el 7 de febr. 2011, 9:52 ]
No s'ha pogut trobar l'URL del gadget especificat
El grup avança que farà una cançó sobre un tercer home, després de l'home-gos i el que va matar Liberty Valance
Els Amics de les Arts posaran punt i final aquest dilluns al Palau de la Música a la gira que van iniciar fa un any i mig i que els ha permès recórrer més d'un centenar de municipis de tot el país. Lluny queden els temps en què compartien pis a Barcelona i somiaven viure de la música. Asseguren que segueixen sent els mateixos i que, de tant en tant, encara es tiren els plats pel cap. Ara fan una parada en el camí per treballar en un nou disc. L'únic que han avançat en una entrevista és que amb el disc intentaran tancar una trilogia dedicant una de les cançons a un tercer home, després de 'L'home que treballa fent de gos' i 'L'home que va matar Liberty Valance'. 

Ara poseu punt i final a una gira amb més d'un centenar de concerts. Com us sentiu? 

Ferran Piqué: És una sorpresa darrera un altre, cada cop més agradable. Avui fem el concert 115, no podem demanar res més. Ahir va ser molt emocionant, se'ns van posar els pels de punta ja abans de sortir, es que s'ajunten tantes coses en aquest concert: és l'últim, és al Palau de la Música... Venen 2000 persones entregades a passar-s'ho bé. I portem un espectacle molt cuidat i molt especial per aquest dia, vols que tot sigui perfecte, ahir ho va ser i avui ho serà encara més.

Com recordeu els primers concerts? 

F. P.: Te'ls podríem anomenar un a un, perquè es queden a la memòria, com que son coses que has viscut molt emocionalment. Ahir mateix tocant cantàvem una cançó i recordaves la mateixa cançó en un altre concert i també el dia que els 4 junts vam decidir si aquell vers entrava en aquesta cançó i clar, no se si és perquè estem acabant però la memòria fa uns viatges enrere...

I què en queda d'aquells dies en què decidíeu què entrava i què no a les cançons? 

F.P.: Hi és tot, però ara som deu mil vegades més feliços i estem molt agraïts a tothom per tot el que ens ha passat. Crec que seguirem treballant igual com ho hem fet des del 2005, especialment des del 2009 que ens hi vam posar al 200%... Som els mateixos quatre que ens fem les mateixes bromes i ens tirem els plats pel cap

En algun moment us heu vist sobrepassats? 

Joan Enric Barceló: La veritat és que sí, hi ha un moment que ens va obligar a replantejar la nostra vida, a nivell laboral sobretot... Compaginàvem les nostres vides laboral i amb el grup i quan una vida solapa l'altra és molt complicat. (anècdota nens a la classe i el xaval que li pregunta perquè segueix venint...). En aquell moment vam haver de decidir entre una cosa i l'altra, i si no ho haguéssim fet ens haguéssim vist sobrepassats. Per la resta, ha estat una cursa d'obstacles però agradable, anar entomant les coses amb els peus a terra.

Què va suposar ahir tocar al Palau? 

J. E. B.: Que pensin en tu per aquest cicle tan especial de la música pop catalana, el primer que es fa en aquest lloc i poder acabar aquesta gira tan intensa en un lloc tan emblemàtic, ho fa especial. Cada concert és especial (és un tòpic) però aquest és com la final de la copa d'Europa.

Us feia por pensar cap on aniria tot això? 

J.E.B.: Potser ens feia por no ser-ne conscients d'això. Crec que ens ha agafat a una edat molt bona, perquè penso que ho hem assaborit millor amb trenta anys que si ens hagués passat als vint. Com que venim d'altres grups que no han triomfat... fa que ho valorem. Però por no, crec que tenim els peus a terra i intentem, amb honestedat i amb treball, ser cada dia millors i fer les coses més bé.

I ara què toca? 

Dani Alegret: Primer de tot, fer vacances! Després d'un any i mig de no parar ens les mereixem una miqueta. Farem una parada de quinze dies en què ens escamparem pel món i aprofitarem per recarregar piles i poder centrar-nos en fer un nou disc. 

Però ara ja no partiu de zero... 

D.A.: No, tenim moltes idees. Mentre estàvem de gira hem passat moltes hores a la furgoneta i et vénen idees. No composem una cançó sencera però sí que hi posem la llavor. El problema és destriar-les.

Avança'ns algun detall. 

D. A.: Farem una trilogia. Fins ara hem tingut dos homes, el que va matar Liberty Valance i el que treballa fent de gos, i ens fa gràcia rematar-ho amb un tercer.

I aquest què farà? 

D. A.: Això ja no t'ho puc dir...L'home que treballa fent de gos l'hem explotat molt i es mereix unes vacances. Ara farà la seva carrera en solitari.

I després d'un ritme tan frenètic, no trobareu a faltar els escenaris?

Eduard Costa: Tenim moltes ganes de tornar a fer una gira però necessitem temps per parar, reflexionar i ajuntar les idees que hem anat tenint. Ens sentim privilegiats pel fet que fer música sigui la nostra feina. És una cosa que sempre havíem somiat i mai havíem pensat que passaria. Passar d'un pis d'estudiants a un Palau de la Música és espectacular. Podríem dir que vivim el somni català. Som formiguetes creatives.
Treballeu amb alguna data?

E. C.: Volem fer un disc molt guapo i volem ser molt realistes. Fins que no tinguem 16 o 17 cançons que puguem triar per fer un disc amb 12 no pararem fins estar satisfets. 

font: ACN | BARCELONA 
Comments