"Paganers" una lliçó de màrketing turístic d'en Thomas Spieker

22 de febr. 2011, 4:10 publicada per Alt Empordà   [ actualitzat el 2 de març 2011, 0:46 ]
No s'ha pogut trobar l'URL del gadget especificat
L’escletxa entre aquells que, amb independència de si paguen o no impostos (sobre tot l’IBI), participen mitjançant la seva veu i vot en les decisions de la despesa del seu municipi i aquells altres que contribueixen ‘religiosament’ amb un munt de diners cada any, però sense que mai ningú els escolti, és immensa. Per postres, es tracta d’un tema que els polítics de qualsevol color semblen ficar sempre a la carpeta de les ‘coses pendents’ i allà es queda fins a la legislatura següent o el proper canvi de govern. Però ara que s’acosten eleccions, és un bon moment per recordar un problema, que afecta els ajuntaments turístics de les nostres contrades molt més del que els hi agrada reconèixer. Esser propietari d’una segona residència a la Costa Brava (i no només aquí), és, a part d’un munt de coses maques, també sinònim de frustració, perquè la gran majoria no tenen forma ni mitjans per donar a conèixer les seves pròpies idees o propostes sobre ‘què’ els hi agradaria que es fes amb els ‘seus’ diners al poble que, legítimament, també senten com a ‘propi’. L’abast del despropòsit és important. A Roses, per exemple, els ‘paganers’ representen el 80% dels habitants totals, si suméssim als 20.000 ‘empadronats’ els 80.000 que també hi tenen un llit. La seva aportació al pressupost municipal és, si fa o no fa, del 40% (uns 13 milions d’Euros), sense que aquesta contribució els hi atorgui ni veu ni vot en les decisions del consistori. Per no tenir, no tenen ni ‘atractiu’ per als polítics, que prenen les seves decisions únicament i exclusiva en funció de la ‘minoria’ votant.

Òbviament, no és fàcil trobar remei al desequilibri i també és cert que la majoria d’actuacions municipals es decideixen en funció de l’interès general. Un expert en Marketing, però, no dubtaria en aconsellar als ajuntaments afectats actuar per consolidar ‘afectivament’ un actiu tant important i ‘silenciós’ com el dels propietaris de segones residències, tot rendint algun ‘tribut’ i/o reconeixement a les seves constants aportacions. Les solucions podrien passar per propostes tant senzilles com la publicació periòdica d’un full informatiu ‘accessible’, és a dir en els idiomes que parlen els interessats, o la creació d’un representant o ‘síndic’ del col·lectiu ‘afectat’. I es que ja se sap – la publicitat més efectiva del món és el “boca a orella”. I qui pot fer millor propaganda d’una destinació turística, que un inversor permanentment content amb tot – inclús amb el govern municipal a la seva ‘segona pàtria’?

Més articles de l´autor 

font: www.diaridegirona.cat
Comments