Troben per primer cop a Empúries una joguina de terracota grega del segle IV aC que representa un forner

28 d’oct. 2010, 15:11 publicada per Alt Empordà   [ actualitzat el 28 d’oct. 2010, 15:12 ]

Les excavacions que s'han fet al solar del futur centre de visitants d'Empúries (Alt Empordà) han permès descobrir una joguina de terracota del segle IV abans de Crist que representa un forner. La figura formava part de l'aixovar funerari d'una nena grega. 'És excepcional, perquè mai s'havia trobat un element quotidià com aquest al jaciment', explica l'arqueòleg d'Empúries Quim Tremoleda. Durant la campanya d'excavacions, els arqueòlegs han documentat una necròpolis formada per 90 tombes d'èpoques grega i romana, que s'estenen entre els segles VI aC i II dC. Ara, i per primer cop, es faran estudis antropològics i anàlisis d'ADN als esquelets per veure si entre ells hi havia relacions de parentiu. 

Les excavacions al solar on s'ha d'aixecar el futur centre de visitants s'han portat a terme entre els mesos de juliol i setembre. En total, els arqueòlegs han treballat en una zona que ocupa 2.460 metres quadrats, situada al costat de l'entrada del jaciment, i han arribat a excavar fins a una profunditat de quatre metres.

Tot i que ja es coneixia l'existència d'una necròpolis al voltant de la ciutat grega i romana, les excavacions han permès documentar l'existència de 90 tombes. D'aquestes, seixanta corresponen a un cementiri romà de la segona meitat del segle II dC. A un nivell inferior, situat a cavall dels segles I dC i II aC, s'hi ha trobat diversos forns i un dipòsit d'aigua, que es creu que formaven part d'un conjunt industrial dedicat a la fosa de plom.

Finalment, i al nivell més profund, els arqueòlegs han trobat una necròpolis grega (que s'estén des del segle VI fins al II aC) amb una trentena de tombes. Precisament, aquí és on s'ha localitzat, per primera vegada al jaciment, una figura de terracota que representa un forner. La troballa s'ha fet dins la tomba d'una nena grega, que en el moment de morir deuria tenir uns 3 ó 4 anys.

'Es tracta d'una troballa excepcional, perquè fins ara s'havien trobat figures com aquesta en altres llocs com Grècia, però mai a Empúries', ha concretat l'arqueòleg del jaciment. Quim Tremoleda també destaca que aquesta joguina també 'mostra l'aspecte quotidià' de la vida del dia a dia a Empúries durant l'època grega.

Dins la mateixa tomba, els arqueòlegs també hi ha trobat una altra joguina. En aquest cas, es tracta d'una nina de ceràmica, 'que encara conserva restes de pintura blanca que li decoraven el vestit', segons concreta Tremoleda. La nina tenia els braços i les cames articulats, que s'unien al cos mitjançant una tija i, d'aquesta manera, es podien moure.

A la necròpolis grega, els arqueòlegs també hi ha trobat dues tombes (corresponents als segles III i II aC) que contenien armes de l'època. 'En una d'elles hi havia una àmfora que contenia el cos d'un nounat, i tot el conjunt estava envoltat per una llança ibèrica; a l'altra, s'hi ha trobat una espasa', ha concretat Quim Tremoleda.

Nombrós aixovar funerari

La descoberta de les dues necròpolis ha permès desenterrar nombroses peces que formaven part de l'aixovar funerari dels difunts. Moltes de les tombes d'època romana tenien al seu costat atuells de ceràmica i vidre, a més de peces de metall. Destaca també la presència d'objectes d'abillament personal, com ara anells, arracades o fíbules.

Entre les tombes romanes, Quim Tremoleda precisa que n'hi ha una que sobresurt per damunt de les altres. Es tracta de la tomba d'una dona inhumada el tercer quart del segle II dC, on s'hi va trobar un ric aixovar. 

Estava format per una arracada d'or, una collaret amb denes d'or i de pasta de vidre blau, un anell de pedra, un feix d'agulles de cap fetes d'os, una moneda i una capsa de fusta decorada amb aplics de bronze a l'interior de la qual ha aparegut una ampolla de vidre que probablement contenia perfum. 'Tot i que la majoria de les persones enterrades tenien orígens modestos, l'excavació també ha permès recuperar aquests aixovars de benestants', ha indicat Tremoleda.

A la majoria dels enterraments romans també s'han trobat monedes al costat dels esquelets. Segons la tradició romana, aquestes permetien als difunts pagar al barques Caront perquè els transportés a l'altra banda de la llacuna Estígia, que portava del món dels vius al món dels morts.

Estudis antropològics i d'ADN

La descoberta de les dues necròpolis és de gran interès arqueològic, ja que les 90 tombes s'han trobat en el seu estat original. D'aquestes, el 64% dels cossos que contenien són de dones. La majoria dels esquelets són d'adults, però també n'hi ha de nens, la qual cosa indica l'alt percentatge de mortalitat infantil que hi havia en aquella època.

Ara, els arqueòlegs faran l'estudi antropològic dels cossos als laboratoris del jaciment. A més, i per primera vegada, també es faran anàlisis d'ADN als esquelets per determinar relacions de parentiu. 'S'analitzarà la cadena d'ADN d'alguns grups d'esquelets, perquè ens digui si hi ha lligams genètics entre els morts', ha precisat Tremoleda. I ha afegit: 'Això ens permetrà saber si hi havia espais del cementiri reservats a conjunts familiars'.

Les excavacions que s'han portat a terme a l'espai que ocuparà el futur centre de visitants han tingut un cost de 120.000 euros. Amb la voluntat de deixar part de les descobertes a la vista (en concret, un dipòsit d'aigua revestit amb morter hidràulic i dotat d'escales), l'edifici del centre de recepció es desplaçarà uns quants metres.

El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, ha destacat que la troballa de totes les restes 'és un regal inesperat que dóna ales a continuar les excavacions a l'indret i que permeten millorar l'atractiu d'Empúries. 'A més, també ofereixen un coneixement científic del passat que estimula els arqueòlegs', ha concretat. El director del Museu d'Arqueologia d'Empúries, Xavier Aquilué, ha avançat que un cop s'acabi el procés de restauració de les peces, moltes d'elles passaran a engruixir l'exposició permanent del museu.

font: ACN

Comments